Domòtica, ciència o ficció?

És evident que els avenços tecnològics avancen a una velocitat extraordinària, i a vegades no som capaços ni de reflexionar fins a quin punt hem arribat, i quin seria el nostre limit.

Aquest és un tema que he trobat molt interessant a tractar, ja que s’ha de tenir molt en compte perquè les noves tecnologies (incloent-hi la domòtica) estan cada vegada més presents en el dia a dia.

I per donar fe al que dic, ens podriem remontar a nomes uns anys enrere, quan, per exemple fa uns 50 anys només existia la radio. Poc a poc es van anar instaurant més i més aparells fins arribar a l’actualitat, on ara podem veure a gairebé qualsevol llar televisors, ordinadors, telèfons…

Cada vegada avancem més i més, però quin serà el limit? És un aspecte que s’ha de cuidar i molt, ja que sense anar gaire lluny, la televisió pot arribar a ser un aparell molt i molt perillós, perquè segons uns estudis, pot crear més adicció la televisió que qualsevol alucinògen.

A l’altre extrem que volia arribar, és a la tecnologia militar. Sens dubte, el servei militar es preocupen moltissim per la tecnologia, per no dir els que més, i per això, són els pioners en els avenços tecnològics. Perquè són ells qui experimenten abans de tothom, qui juga amb els seus aparells i qui realment està més preparat. I davant d’això volia fer una reflexió: Si la domòtica acaba d’arribar a les llars, no ens podem arribar a imaginar què està passant actualment als laboratoris secrets del servei militar.

I és que cada vegada les nostres vides resulten molt més còmodes i confortables, i cada vegada és més fàcil pensar, i imaginar un futur molt i molt proper a aquelles pel·lícules de ciència-ficció on es planejava un futur llunyà amb cases intel·ligents i on totes les coses que ens envoltin fossin digital. Estem gaire lluny d’aquest futur ja predit?

Com per exemple citava Ray Bradbury a les Cròniques marcianes, o aquelles cases domòtiques que al final representavan ser la presó de l’ésser enlloc de la llibertat i la comoditat. O fins i tot aquelles pel·lícules on apareix el personatge vivint en una casa plenament digital i només alçant la veu, o apretant una simple pantalla tàctil i capaç de fins i tot, aixecar la tassa del vàter.

Per finalitzar volia fer referència a un producte que, inspira sens dubte, un aire futurístic com el que he comentat típic de les pel·lícules de ciència-ficció.

Es tracta de la digitalització d’una aixeta, anomenada IHouse SmartFauce. Aquesta aixeta conté una

pantalla LCD on podrem consultar la temperatura exterior, la nostra agenda i fi

ns i tot, llegir els nostres correus electrònics. I fins i tot, a través d’un reconeixement facial, s’autoajustarà la temperatura de l’aigua al gust de l’usuari.

I és que el futur que veiem tant llunyà, sembla que està molt més aprop del que preveiem. El futur del que es parlava en aquelles pel·lícules ja és el nostre present.

Font dels productes: Decoracion2